ALCANAR, -CASTELLÓ NORD-

Vaig sortir de Kastefa (abans Casterdefé) pel matí trempano, doncs eren molts quilòmetres fins al Montsià, més de dos-cents. Però trobar-se amb determinades persones, ben està un bon tros de mapa...

Arribà massa d'hora i vaig fer un glop a Sant Carles de la Ràpita, bon dia ens esperava: sol, calor i això que de seguida comença l'hivern...

A l'arribar a les Cases d'Alcanar ens vàrem trobar a l'amfitriona, cicerone , ustesa, showomen, etc. és a dir la Pepi Sandoval, veritable protagonista d'aquesta sortida, sense ella no sé pas com hauria anat. Però com darrera d'una gran dona hi ha un gran home, allà també hi era en Paco, demostrant el que som molts homes darrera de dones dominants, je, je,...

Un cop reunits tots i després de fer unes fotografies (que confio surtin de seguida, abans que faci una carta d'aquelles que em nominen...) vàrem anar a l'ermita de la Mare de Déu del Remei -passant per Alcanar- allà vem fer més fotos, per a que quedi constància. Després anàrem al polígon industrial on Pepi té la seva nau de treball, és tan gran que hauriem de fer un pensament per si celebrem allà la propera trobada, l'únic que s'hauria de fer al Juliol o l'Agost..., després vàrem recollir a Mili i al seu marit per anar a un poble que es diu La Galera, famós per la seva terrissa, a fi de fer el dinar.

El dinar va ser una passada; de primer podiem triar entre amanida o entremesos; després entre: paella, fideuà, sopes, canelons,... i a continuació, entre: carns, sèpia, botifarra, costelletes,... (un fotiment de jalar) i de postres, ni us explico, que faré dentetes... Resumint, les tres Bs:"bueno, bonito y barato". Fins i tot ens van regalar un obsequi de terrissa...

Erem un fotiment, jo crec que hem fet el Guiness de rutes d'aquest foro: Pepi+marit, Mila+marit, JoseMª(amb apèndix encara)+Motse+Pau, Portolés+dona, Jesús+femme, Corbacho, Angie, Dani(Anganas)+dona+fill(anganitas), Conchi+marit, Montse+JuanCarlos (patachulaincluída) i la meva senyora i jo. Després de convidar-nos a xupitos i fer un obsequi als neo-iaios (els Ramírez de Tortosa), vàrem retornar cap Alcanar...

A la caravana de sis vehicles, un es va despistar, sí, un de matrícula de Ginebra, va voler fer unes fotos al costat dels tarongers, ja que ells veuen moltes vaques i neu pels camins a Suïssa, però mai tarongers,... i sense voler li van caure unes taronges dins una bossa,... aquets de Mundet....

Tot seguit ens esperaven els Gingereil, els Dubois, els cubates i altres bebibles i comestibles a casa d'en Paco i la Pepi... d'aquelles cases que gairebé no et pots moure degut a l'espai... que cony, allò era "l'espai"... faltava gent! Només dir-vos que el gos es va pixar de riure al veure'ns... Ens va obsequiar amb uns refrigeris exquisits i vàrem veure els dvds de Mundet, tots els que podia llegir el caxarro aquell, a algú li queien llagrimetes... i altres s'emocionaven quan sortien ells o els seus primers idilis..."¡Páralo, páralo, que ese soy yo!" és el que més es sentia... per a mí, que el "mando" del Paco i la Pepi s'ha cremat.

Després de perdre'ns pel seu pis, vàrem anar marxant cada ovella al seu corral, i alguns ja van intuir on fer la propera trobada, ruta, sarao, calçotada, o com es vulgui dir, la qüetió que ens tornem tots a trobar, o els que bonament puguin i que ens ho podem passar gairebé igual, per que millor potser sigui un imposible, que aquest cop a LA RUTA D'ALCANAR.

Un petó a les dones i mig petó al homes.
"Dedicat a l'apèndix de JoseMª Ramírez"

Santi