Imatges de la Trobada Esportiva del 2 d'octubre de 2005
Tennis de Taula
Voleibol:
En el pati,
Menjador
Fi de la Trobada
Comentaris
Bona tarda, vull fer cinc céntims de les meves impressions sobre la Trobada d'avui: m'ha agradat molt l'entusiasme de la gent per jugar a volei (que és on era jo), en Clop no s'ha equivocat com a àrbitre tant com altres vegades, és clar, els de volei portem uns tretze anys de trobades i el nano va aprenent...També m'ha agradat la preséncia del president de la Federació Catalana a l'entrega de trofeigs del memorial d'en Pere Camallonga, ha perdut Mundet i el Toni Ponce, l'entrenador, ha sortit molt emprenyat...
El dinar ha estat bé, no m'ha agradat poder tenir l'ampolla de vi al meu costat, això que t'omplin un got i a còrrer un un xic patétic... el pastís pel Puig molt emocionant, no està acostumat a que se li reconegui el seu esforç, que és molt més gran del que pensem...
M'ha agradat trobar-me amb gent que feia més de treinta anys que no veia i que no va poder venir l'any anterior.
Els obsequis i les paraules dels "ojomeneados" molt suculents, personalment m'ha agradat sor Teresa. En Palau no ha perdut la seva làbia sermonil de quan era capellà.
També m'han agaradat les intervencions de la Pepi Sandoval mentre feien les presentacions, semblava el follonero d'en Buenafuente...
Potser, jo he marxat abans per portar amb altres companys als suïssos a l'aeroport, potser ha faltat quelcom com a comiat, un hora dels adéus com l'any passat o per l'estil.
De tota manera, tot molt guay, i espero l'any vinent aguantar cinc sets com enguany.
Agur. Santi
ayer fue un dia especial para mi, estuve en Mundet recordando tiempos viejos me encontre con antiguas compañeras, disfrutamos del evento con las placas comemorativas para los que estaban y no estan (los deportista)
me hizo ilusion vi a Loli Ligero y muchos mas compañeros... disfruté de la velada.
hasta la proxima espero veros pronto... besitos para todos...charo
Buenos dias a todos....ya estamos aqui otra vez al pie del cañon....y antes de irme ha hacer la siesta, os quisiera dar las gracias en nombre de todos las personas que fueron conmigo al torneo. Entre ellos habian tambien gente de nuestro pais. Pero los unos como los otros, se quedaron maravillados y emocionados, por la acogida que les disteis.
Dinero no tendremos mucho,y lo poco que tenemos lo intentamos repartir.Pero a lo que nadie nos gana es a dar el amor y el afecto., Para estos jovenes ha sido el mayor trofeo que sean podido traer de nuestra casa.Las copas se quedan en las vitrinas...los sentimientos se guardan en el corazon.
